Els valencians accepten la unitat de la llengua? Comparativa sistemàtica de formulacions
L’afirmació que el valencià pertany al conjunt de la llengua catalana suposa, encara hui, un repte. Com a seqüela d’un conflicte identitari complex, la unitat de la llengua sovint és percebuda com un tema tabú. D’una banda, les enquestes l’eviten, la qual cosa ha derivat en una escassetat de dades...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Societat Catalana de Sociolingüística
2025-07-01
|
| Series: | Treballs de Sociolingüística Catalana |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/article/view/151543 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| Summary: | L’afirmació que el valencià pertany al conjunt de la llengua catalana suposa, encara hui, un repte. Com a seqüela d’un conflicte identitari complex, la unitat de la llengua sovint és percebuda com un tema tabú. D’una banda, les enquestes l’eviten, la qual cosa ha derivat en una escassetat de dades demolingüístiques sobre la qüestió; de l’altra, les institucions dubten a l’hora d’enunciar-la i mai la formulen d’una manera completament directa. Tant les vacil·lacions dels actors polítics com la diversitat de resultats entre estudis que opten per formulacions diferents indicarien que el suport dels valencians a la unitat de la llengua varia segons com d’eufemísticament s’expresse. Així, l’acord amb formulacions més explícites podria estar encara condicionat per altres factors ideològics i sociolingüístics. Per tal de comprovar si la formulació té un efecte en l’acceptació i quines altres variables s’hi correlacionen en cada cas, hem avaluat el grau d’acord d’una sola mostra de residents al País Valencià (n = 1.090) amb set formulacions diferents de la unitat de la llengua. Aquesta mostra s’ha ajustat a la representativitat poblacional tenint en compte criteris d’edat, geogràfics i ideològics. Els resultats revelen un suport globalment elevat de la unitat de la llengua i, en general, validen l’efecte positiu d’emprar formulacions eufemístiques. No obstant això, també es comprova que un excés d’eufemisme pot afectar negativament el grau d’acord. A més a més, les correlacions amb variables sociolingüístiques denoten com altres elements de les formulacions, independents de l’aspecte eufemístic, poden activar reticències ideològiques addicionals.
|
|---|---|
| ISSN: | 0211-0784 2013-9136 |